​

’En aquell temps, l’Hostal tot ho era. S’hi anava a fer el porró, la partida de cartes o el ball de festa major, i quan convenia, era ajuntament, jutjat, correu, escola o barberia. El dissabte tenien molta feina perquè hi anava tota la gent treballadora que estava a bosc. Dissabte al vespre, despatxava tot el mig xai que havia comprat a Pineda. Ma mare, la Conxita, durant 32 anys va baixar cada dia a peu a comprar a Pineda, fora de diumenge, pel camí de les Costes. Quan van fer la carretera de l’Erola ja va poder anar amb el carro...
​

​​

A Can Pica hi va anar a viure en Pepet Pica, la dona i els fills i van posar un hostal. Hi tenien un cartell posat que deia ‘Hostal de la Glòria’, perquè la filla petita es deia Glòria.

L’Agrupació Excursionista de Catalunya pujaven i cantaven ‘Dolça Catalunya’. Anaven a Can Pica i feien una espècie d’assemblea. Llogàvem bones orquestres; La Maravella, els pianos de Caldes,i altres orquestres bones. Pels balls de Can Pica, m’enrecordo que volíem posar banderes catalanes i van venir els civils i van dir que ni pensar-ho!’’.

[Josep Montsant, Quimeta Pignatelli i Remei Pinell, extret del llibre de Daniel Rangil, ‘Històries i Llegendes de l’any vuit’ ·2011·

​